ORIGEN DE LA FESTA DE TOTS SANTS
RITUALS FUNERARIS
Els ritus funeraris són pràctiques relacionades amb la mort i l’enterrament d’una persona,
específiques de l’espècie humana. Bàsicament es representa en tres formes: l’embalsamament,
la sepultura o la cremació.
Les diferents formes d’acomiadar al cadàver varien en funció de les creences religioses,
el clima, la geografia i el rang social. L’enterrament s’associa al culte dels avantpassats o
a les creences en l’altra vida.
La Prehistòria
Els primers rituals funeraris apareixen al llarg del paleolític superior i es converteixen en
una característica fonamental a totes les societats humanes. Els llocs escollits són coves
naturals, després a les cambres sepulcrals dels dòlmens i també a les navetes; s’hi deixaven
objectes personals, joies, eines i ceràmica, que posteriorment ens han permès explicar la
cultura i les tradicions d’aquestes societats prehistòriques.
Història Antiga
Amb l’aparició de les primeres civilitzacions com l’egípcia es varen introduir nous rituals
funeraris influenciats per les noves religions i les noves creences en el més enllà, és en
aquest temps que apareixen les urnes i el procés de momificació. En el món clàssic, Grècia i
Roma es caracteritzen per la pràctica de dos rituals funeraris: la inhumació i la incineració.
El culte als morts es consolida., era deure de la família mantenir les tombes i celebrar els
ritus anuals en honor dels difunts que solien ser enterrats en la pròpia casa o en un
terreny acordat. Al principi els cristians eren enterrats a les catacumbes ( galeries
soterrànies), després també dins les esglésies i en cementiris, espais al costat de les esglésies.
funeraris influenciats per les noves religions i les noves creences en el més enllà, és en
aquest temps que apareixen les urnes i el procés de momificació. En el món clàssic, Grècia i
Roma es caracteritzen per la pràctica de dos rituals funeraris: la inhumació i la incineració.
El culte als morts es consolida., era deure de la família mantenir les tombes i celebrar els
ritus anuals en honor dels difunts que solien ser enterrats en la pròpia casa o en un
terreny acordat. Al principi els cristians eren enterrats a les catacumbes ( galeries
soterrànies), després també dins les esglésies i en cementiris, espais al costat de les esglésies.
Edat Mitjana
Els reis i nobles triaven per ser inhumats espais destacats o capelles dins temples o monas-
tirs, per mostrar el seu prestigi davant altres famílies nobles adornaven aquests espais amb
escultures o estructures cada cop més grans i costoses.
L´Actualitat
El ritus funerari actual és especialment sensible al pluralisme religiós i de creences.
Les possibilitats dels rituals avui en dia són àmplies. En totes les poblacions hi ha cemen-
tiris o necròpolis religioses i civils.
Les possibilitats dels rituals avui en dia són àmplies. En totes les poblacions hi ha cemen-
tiris o necròpolis religioses i civils.
La festivitat de TOTS SANTS
Tots Sants és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se
celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se
celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre.
Tots Sants deriva, en concret, d'una festa cèltica anomenada Samain que es feia per venerar
els morts. Per als pobles celtes, l'any estava dividit en dos grans períodes: el temps clar i el
temps fosc.
- El primer es referia a l'època de primavera i d'estiu en el qual el sol es pon cada vegada
més lentament, hi ha llum i calor.
- El segon període es referia a la tardor i l'hivern en els quals els dies s'escurcen cada vegada
més, fa fred i la foscor s'apropia d'una gran part del dia.
Les festes del Samain obríen el període d’obscuritat.
Les festes Samain també coincidien en una època de l'any en què els camps i les terres
semblen igual d'esmorteïdes que el mateix món dels difunts. Ha passat el temps de collita i
de la verema, aquesta és època de sembra i els camps sembla que fan una aturada fins que,
amb la primavera, següent tot torni de nou a la vida.
La festa cristiana de Tots Sants no fou establerta fins al segle VII.
Tots Sants és dia de recordar els difunts, per això hi ha el costum d’anar al cementiri a
visitar la tomba dels avantpassats, arranjar-la i adornar-la amb flors. Aquesta tradició té un
caràcter familiar i es manté en la intimitat
caràcter familiar i es manté en la intimitat
MENORCA
A Menorca hi ha el costum d’anar al cementiri a visitar la tomba dels avantpassats, arranjar
-la i ornar-la amb flors. Aquesta tradició té un caràcter familiar i es manté en la intimitat.
Els bunyols són unes postres que a Menorca es solen menjar per la festivitat de Tots Sants.
La gent gran explica que antigament la nit abans de la festa era molt típic fer un sopar
extraordinari en el què es servien aquestes postres anomenades bunyols de Tots Sants o
bunyols de forat. Es poden menjar sucats en sucre, mel o arrop.
MALLORCA
La revetlla de Tots Sants és coneguda com la Nit de les Ànimes, ja que hi ha la creença que és en
aquesta data quan les ànimes dels avantpassats tornen a la llar on han viscut. Per això era costum encendre
aquesta data quan les ànimes dels avantpassats tornen a la llar on han viscut. Per això era costum encendre
espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com les carabasses, que
s’acostumaven a decorar i que es col·locaven a la porta de la casa, a les habitacions o a la cuina perquè
les animetes trobessin el camí. Es retallaven i decoraven, fent-los talls a mode d’ulls i boca, la polpa era
estotjada i aprofitada per fer-ne confitura de cabell d’àngel.
El dia de Tots Sants toca visita al cementiri. És el dia en què es recorden els difunts, es visiten i engala-
nen les tombes amb flors, i s’hi encenen espelmes en sufragi seu.
EIVISSA
La festa de ‘Sa Trencada’ a Eivissa era també un costum molt arrelat, es feia una trencada de
pinyons i fruits secs al bosc o a les cases en companyia de familiars i amics.
La nit del 31 d'octubre les famílies es reunien al voltant de la taula per gaudir d'un copiós
sopar. Durant la vetllada solia menjar-se fregida de porcella (porc), fruita seca, fruita de
temporada com la magrana, bunyols banyats en vi pagès i vi dolç i, en aquelles cases que
s'ho podien permetre, panellets. La fruita confitada tenia també una gran importància durant el
festeig. Segons la tradició, els 'padrins' la regalaven als seus fillols.
Pel que sembla, les pròpies famílies sortien al bosc a recollir els fruits secs i els pinyons amb
els que duien a terme la 'trencada' i elaboraven els panellets, d'origen català. Tots s'ajuntaven
a la taula i els trencaven per treure el fruit, d'aquí la paraula 'trencada' (trencar)
Per cert, a Eivissa també se n'anava de casa a casa, encara que no per participar en el famós
'Truc o tracte', sinó que la gent jove es feia amb un cabàs i demanava alguna cosa per a les
ànimes.
Abans d'anar-se'n al llit, els eivissencs deixaven la taula muntada perquè els difunts poguessin
gaudir també del menjar. Un llum d'oli romania encès sobre la taula per facilitar la visita de les
ànimes als vius a partir de la mitjanit. L'endemà, la família es tornava a reunir al voltant de la
taula. Sobre ella passaven un rosari i, després d'això, menjaven del que havia sobrat.
Aquest mateix dia s'aprofitava per visitar la tomba dels morts, condicionar-i portar-los flors.
Pues en Madrid se va al cementerio para adornar las tumbas con flores, también se comen dulces típicos como los huesos de santo hechos con almendra y azúcar y rellenos de yema, y buñuelos rellenos de nata, crema o chocolate.
ResponEliminaGracias por la información, Nuria!
ResponElimina