L'origen del nom de les ILLES BALEARS és púnic. Prové del plural "ba' lé yaroh" (tiradors de pedres). Així doncs Balears vol dir "foners".
Els cartaginesos i romans van preferir la denominació de Balears per a Menorca i Mallorca. Eivissa i Formentera van ser anomenades per tots Pitiüses.
QUI EREN ELS FONERS?
Els foners balears formaren un cos d'exèrcit propi de l'edat antiga, integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes. A vegades participaven per pròpia voluntat i altres eren obligats.
Funció militar
Els foners balears eren situats a l'avantguarda dels exèrcits i actuaven com a forces de xoc. . Armats lleugerament, una vegada finalitzada la seva missió de fustigar, deixaven pas a la infanteria pesada. Excel·lents defensors i assaltants de fortificacions, els cartaginesos els van emprar sobretot en el camp de batalla. Normalment, eren els primers a intervenir en les batalles, desfent les primeres files enemigues, trencant escuts, elms i qualsevol tipus d'arma defensiva.
Estaven equipats amb un escut de pell de cabra i una javelina de punta de ferro o endurida al foc per la lluita cos a cos. En el combat usaven tres fones: una era més grossa, per als tirs més llunyans, cenyida a la cintura; una altra de mitjancera que es duia a la mà; i una de més petita per als tirs més propers, que duien al cap. El projectil es podia llançar de diferents maneres, però tenien (bàsicament) tres tipus de tir (un per a cada fona). Les fones les feien (i encara es fan) de corda, amb sis cordetes primes com si es fes una trunyella. Els projectils, que llançaven després de voleiar tres vegades les seves fones, podien ser de pedra, terracota o plom. Podien arribar a pesar fins a 500 grams, i els seus efectes sobre les tropes enemigues eren de gran potència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada